Unes Fires de teràpia col·lectiva

Sembla que tindrem Fires de Girona. I dic sembla perquè, tal com estan les coses, aventurar fets a un mes vista sona a ciència-ficció. Però, ara per ara, programades estan. De només cinc dies i en format festa petita. Evitant l’essència, que eren les multituds a barraques, a les atraccions o a les fires d’artesans. I potser ni tan sols amb aromes de castanyes torrades i cotó fluix. Segurament el més senzill hauria estat anul·lar-ho tot, aguantar el ruixat de crítiques i evitar-se molts problemes. Però s’opta per una versió Covid-19, amb els esforços d’organització que això suposa. Mai seran Fires autèntiques, és evident. I ja fa dos anys que no ho són. Però tenir la sensació que el virus no s’ho endú tot és de teràpia col·lectiva.