Mirar pel retrovisor sempre és un bon exercici. Fa molts i molts anys, al 73 del carrer de Sant Cristòfor d’Olot, casa meva, un edifici esborrat pel vial sud, hi havia sempre la clau a la porta. Com arreu dels pobles del país. Temps era temps que la família eren els pròxims i els veïns, i que tothom es preocupava, i s’ocupava si calia, de tothom. La societat ha evolucionat a un ritme vertiginós i, lamentablement, en queden al marge els qui no poden seguir aquest ritme. La gent gran fa nosa i, en el millor dels casos, viu sola i se sent sola. S’han d’aplaudir, doncs, amb entusiasme iniciatives com els programes Sempre acompanyats i Truca a la porta, que afronten aquestes problemàtiques a Girona. Receptes de sempre per als temps actuals!