Els dijous són els nous divendres

El meu record, cada cop més llunyà, de les far­res dels dijous uni­ver­si­ta­ris em va tor­nar dijous pas­sat a la retina en veure el volum de vehi­cles –en direcció a la segona residència– que cir­cu­la­ven per l’auto­via de la Costa Brava, poc abans del toc de queda i del con­fi­na­ment muni­ci­pal de cap de set­mana. La situ­ació apun­tava a farra, però veient la tran­quil·litat que tot el cap de set­mana ha impe­rat a la Costa Brava Cen­tre, sem­bla un con­fi­na­ment selec­tiu, a prop del pati, el ter­rat o el balcó amb vis­tes. Tam­poc sé del cert si ahir tot­hom va tor­nar cap a l’urbs o si s’hi esta­ran encara uns dies per si la cosa va a més, i desit­gem que amb la mateixa bon­dat que en un pont, i no pont alhora, de car­rers deserts. Mal­dat per als nego­cis, no ho obli­dem, però cal res­tar a casa: a la pri­mera o a la segona.