A propòsit dels trens nocturns, que tenen alguna cosa del món d’abans, Pere Macias recordava una anècdota personal en la roda de premsa de la Cambra de Comerç de Girona : “A l’avi, que era membre de la cambra, de tant en tant li tocava anar a Madrid i em va convidar a acompanyar-lo; vam agafar el Costa Brava, vam fer la feina i vam tornar.” En la reconstrucció del món post-Covid-19, hi tindrà molt a veure mirar cap al món d’abans. I en aquest reenamorament del vell influeix la creixent consciència ciutadana en relació amb l’impacte mediambiental d’uns cels saturats. Macias va invocar també l’Orient Express. De quan viatjar era un luxe, potser se’n pot replicar aquesta petja novel·lesca, l’experiència del trajecte; tot per no perdre el tren.