Festes de pijames en la maduresa

El toc de queda ha anat bé per con­te­nir la pandèmia, però la par­tida con­tra la Covid-19 és dura i es juga en molts camps paral·lels. Si el Gran Recapte era més neces­sari que mai, les difi­cul­tats per fer-lo s’agreu­gen amb la demanda afe­gida de molts assa­la­ri­ats i empre­sa­ris de res­tau­ració i oci sense ingres­sos. I men­tres­tant, molts humans se les engi­nyen –l’ins­tint murri impera– per tras­lla­dar les fes­tes de pija­mes de la infan­tesa i l’ado­lescència a l’edat madura. Només calen uns quants sofàs llit, llits ple­ga­bles, mata­las­sos i no fer gaire fressa ni tenir veïns que tru­quin a la poli­cia. Cal més ima­gi­nació i –com des de fa vuit mesos– sort perquè la corba no torni a pujar, la gent tin­gui per men­jar i no aca­bem espe­rant els Reis des­perts i api­lats a casa.