En una època en què els polítics són una veritable calamitat a l’hora de comunicar, Josep Maria Argimon és un oasi enmig del desert. Directe, franc i planer, es fa escoltar. Ahir en va tornar a dir una que és una veritat com un temple. La represa d’activitats s’ha fet, com ja sabíem, per pura necessitat econòmica, ja que la Generalitat no té ni un ral per poder compensar que continuïn tancades, que és com haurien d’estar. I aquí hi ha el gran nus de la qüestió. En nom de la salut pública hem acceptat que ens limitin drets bàsics, però aquesta contundència no s’ha vist complementada de mesures econòmiques d’igual magnitud. No arribem més enllà de la pagueta. Això vostè no ho dirà, admirat Argimon, però sí, i tant que som un país pobre.