Geno a Tiffany’s

La tardor del 2017, vaig dedicar una d’aquestes galeries al llibre El verano del amor, de Lluís Armengol Romero, una “(falsa) novel·la reportatge” basada lliurement en les seves pròpies vivències i records de joventut, a la Barcelona de la segona meitat dels anys seixanta, però també a la Platja d’Aro de la mateixa època, quan, per exemple, el cantant britànic Georgie Fame, tota una celebritat del pop anglès, va assistir a la inauguració de la discoteca Tiffany’s, el juny del 1965. Ara, Armengol, que s’acaba d’autoeditar un llibret dedicat a la cantant francesa France Gall (1947-2018), gran mussa ie-ie, m’ho fa saber i en el mateix correu m’informa d’una de les seves últimes troballes d’hemeroteca: “L’estiu del 1967, Geno Washington and The Ram Jam Band van actuar a Tiffany’s en companyia de Los Gatos Negros. En aquella època, Geno Washington era una estrella als clubs del Soho de Londres. Increïble!” I, en un segon correu, m’especifica la data de l’esdeveniment: el dissabte 19 d’agost del 1967. El cantant negre nord-americà Geno Washington (1943) va arribar a Anglaterra a principi dels anys seixanta com a membre de les forces aèries dels Estats Units. El guitarrista Pete Gage –que després va formar Vinegar Joe amb el gran Robert Palmer– el va sentir el 1965 quan cantava en un club i el va reclutar per al seu nou grup, The Ram Jam Band. Van triomfar amb dos discos de soul enèrgic gravats en directe, Hand Clappin, Foot Stompin, Funky-Butt... Live! (1966) i Hipster Flipsters Finger Poppin’ Daddies (1967), especialment apreciats pel públic mod. Per tant, quan va arribar a Platja d’Aro, el septet –ja sense alguns dels seus membres originals, com ara Gage, que Washington va substituir per John Silkie Culley– era tot un fenomen al Regne Unit.

Respecte a Los Gatos Negros, aquest històric grup barceloní va estar actiu entre el 1962 i el 1969, i a partir del 1978 –quan el festival Hasta Luego Cocodrilo va rescatar-los juntament amb Los Sírex, Los Mustang i Los Cheyenes– la banda es va anar reunint en diversos períodes, fins a la mort d’alguns dels membres més destacats. Frank Andrada, que va ser el seu baixista des de final dels anys seixanta –abans de tocar també amb Tony Ronald i Los Diablos–, no era aquella nit a Tiffany’s, però com a dipositari del llegat del grup en conserva algunes fotos, en què Geno Washington apareix acompanyat per membres de Los Gatos Negros i per Fernando Arbex, líder de Los Brincos.