Badar també és sa

Badar va implícit en la condició humana. I qui digui que no ho fa mai o no és d’aquest món, o menteix. Quantes vegades aprofitem per seure a prendre alguna beguda en una terrassa d’un bar o restaurant per badar o fins i tot tafanejar amb les persones que passegen davant nostre? O ens hem aturat a mirar com avancen les obres d’un edifici? O a la platja ens dediquem a mirar la gent com es banya, pel fet de mirar? Divendres, uns veïns del Port de la Selva van fer el mateix: van anar expressament a la guingueta de la platja a prendre una beguda i mirar com avançava el foc del cap de Creus. I vaig sentir algú que deia que això no ho trobava bé. Doncs què volen que els digui? Crec que badar en alguns moments també és sa.