La lloança excessiva és contraproduent

Que els editors (caps de premsa, llibreters, fans de xarxa social...) lloïn un llibre, està molt bé. De vegades, però, la lloança supera excessivament la realitat, diguem-ne, més objectiva. Encara que sigui dita de manera sincera. De fet, si qui diu “Aquest títol/autor és boníssim” és un editor i s’ho creu i després no n’hi ha per tant, pot quedar tacat. Cal saber posar la mel als llavis sense generar unes expectatives massa altes, perquè tendeixen a provocar l’efecte contrari: un plus d’exigència. Un exemple invers. Vaig començar una novel·la sense saber-ne ni esperar-ne res. Em va anar engrescant i al final em va agradar: Vladivostok, de Lluís Oliván (Periscopi). Dels últims autors que m’han decebut, no en diré el nom. No és culpa seva...