Avui s’inicia un nou capítol de la història repetida d’aquelles dècades en què els polítics catalans viatjaven a Madrid amb una maleta plena de demandes i greuges i tornaven amb un sac d’engrunes a curt termini, mitjos traspassos –torna Rodalies i 55 més– i moltes promeses a canvi de suport al Congrés, on ara Sánchez hi reincidirà amb els pressupostos. Tots en sabem el final. Omplirem espai als mitjans, s’acabarà l’agost, esperarem concrecions i després els omplirem amb una taula de diàleg, de negociació o com n’hi vulguin dir, que no presagia res més que paraules buides. A l’Estat tot els surt de franc, també els incompliments de sentències dels tribunals, i aquí no passa res. Tot queda a casa, res de nou.