Ens convé una mica de flamenc

Que els germans Roca, en el marc del festival de flamenc FlamenGi, retin homenatge al seu barri de la infància, on van arribar moltes famílies andaluses a fer una vida nova, és una notícia remarcable. De fet, és un bon exemple per entendre una part de la configuració social d’un país que ha sabut fer que els nouvinguts siguin un o una més, respectant les seves llengües, cultures i maneres de ser i de fer. En el meu cas, vaig passar part de la infància, jugant a la plaça Major d’Olot amb en Toño, en Lolo, en Pedrito i altres fills de famílies nouvingudes de terres andaluses. Vaig fer-hi amistat de per vida enmig de gaspatxos, pucheros, pa amb tomàquet i fuet, escudelles, partits del Barça-Madrid i moltes hores de carrer. Quina sort!