Les Fires, després, gairebé com abans

Hi ha ganes de festa, de girar full. I les Fires de Girona amb el mínim de res­tric­ci­ons i tem­pe­ra­tura suau hi aju­den. Tot és, però, pro­gres­siu. De dia hi pre­do­mi­nen les mas­ca­re­tes, i sem­pre que es pot, les distàncies sanitàries de cor­te­sia que sem­bla que encara s’allar­ga­ran una tem­po­rada, com a mínim fins que ens obli­dem de semàfors pandèmics i aler­tes periòdiques de dosis de recor­da­tori. La gent no s’atura: vol recu­pe­rar la nor­ma­li­tat. Les pare­lles amb mai­nada, que ahir sovin­te­ja­ven a per­tot, les pri­me­res: els més petits s’han de posar al dia després d’un parèntesi massa llarg en la seva escala vital elàstica. També hos­ta­lers, firai­res i artis­tes sem­blen res­pi­rar, tot i la mas­ca­reta que de nit, però, con­ti­nua caient enmig de la massa. De mica en mica, tant de bo ara sí que ens en sor­tim.