Alegria!

Alegria sana de la neta victòria assolida diumenge a les urnes per Gabriel Boric Font. És el triomf d’una revolució, perquè això és el que va passar a Xile en aconseguir, una generació de joves sense por, desplaçar la generació de la transició per avançar en la igualtat de drets i treballar per millorar les condicions de vida de tots els xilens. I dos gestos, els que mai ha tingut cap president espanyol quan ha guanyat les eleccions. En el seu primer discurs, la mateixa nit electoral, va saludar en castellà, aimara, rapanui (illa de Pasqua) i en maputxe. No només això: quan va citar el nom del seu adversari, José Antonio Kast, i el públic va xiular, ho va frenar. Va insistir que el futur requereix tothom, a diferència del discurs del 3-O de Felip VI o de les declaracions de la classe política espanyola d’aquests dies.