Presumpcions i evidències

La presumpció de veracitat d’un policia, o de qualsevol altre servidor públic, és com la inviolabilitat del rei d’Espanya o la infal·libilitat del papa: inèrcies autoritàries insostenibles, que pertanyen al passat i que només perduren en un context social caduc que ja fa temps que s’hauria hagut d’extingir. La justícia s’ha de basar en la presumpció d’innocència i sembla que, de mica en mica, es van esquivant aquelles situacions en les quals el que deia un policia anava a missa. Sentències recents han absolt independentistes que arribaven davant del jutge acusats per l’únic testimoni de policies que no van poder demostrar res. Esperem que se’n prengui nota i que les absolucions davant arguments inconsistents no siguin casos excepcionals.