Aliances que carrega el diable

Les aliances entre partits no són mai fàcils i ningú no discuteix que les tensions entre els socis siguin un fet habitual. Ara, un cop dit això i fet l’exercici de la comprensió més amable, costa d’entendre fins i tot per l’electorat més convençut com és que encara aguanta la coalició del “govern més progressista de la història“. La darrera astracanada de Pedro Sánchez amb el Sàhara és la més recent mostra de com és de fàcil trepitjar no només els principis del teu soci, sinó els del teu mateix programa electoral amb la seguretat de qui sap que no hi haurà conseqüències de cap mena. La política de fets consumats darrerament s’està imposant en un món on negociar, debatre i pactar sembla sinònim de debilitat. No anem pas bé.