La llengua, víctima de la guerra

Es diu molt sovint que la primera víctima d’una guerra és la veritat i, segurament, és cert. La segona, o una de les primeres, és molt sovint la llengua. La del poble envaït, és clar. Els russos han volgut deixar clar que són els amos dels territoris conquerits a Ucraïna amb una acció d’una alta càrrega simbòlica: la substitució dels rètols en ucraïnès i anglès per uns de nous en rus. Vladímir Putin té deliris de grandesa, enyora el vell imperi rus i la seva més recent versió soviètica, una terra diversa per força, tan extensa com era, però amb un sol idioma de poder i de prestigi. El Kremlin sap que allò que diuen alguns que les llengües són només mitjans per comunicar-se és mentida i que, si ataques una llengua, agredeixes una cultura i tot un poble. I no és l’únic que ho sap.