Una necessitat que clama al cel

Només cal fer un cop d’ull al pati de l’escola Pericot de Girona (una pista àmplia sense un sol arbre ni coberta ni res que faci un xic d’ombra) per adonar-se que, quan els termòmetres es disparen, l’espai és una torradora. L’acte reivindicatiu de divendres de la comunitat educativa, amb la formació d’un SOS gegant, té tot el sentit del món si és té en compte els graus que es van assolir el mes de maig i que es poden repetir aquest mes i, ves a saber, potser al setembre. Això serà cada cop més serà la norma. Costa d’entendre que cap responsable, directe o indirecte, d’aquesta nova construcció –es va inaugurar el 2013–, no pensés en aquesta necessitat. I encara menys, que des d’aleshores no s’hagi trobat una solució.