El vent no bufa igual per a tothom

Els prac­ti­cants del para­pent gau­dei­xen dels vents i es dei­xen empor­tar pels cor­rents domi­nants. Per a ells és com un espe­rit màgic que els ajuda a pas­se­jar, però a molts metres lluny de terra. Els Bom­bers –tret d’aquells a qui els agradi el para­pent, que entenc que tin­guin el cor divi­dit– no pen­sen el mateix. L’ incendi de Platja d’Aro , el pri­mer ensurt de l’estiu, va demos­trar com la urba­nit­zació sal­vatge els va por­tar a haver de divi­dir esforços: per com­ba­tre el foc i per pro­te­gir per­so­nes i pro­pi­e­tats. I tot això perquè a la gent li agrada viure entre pins com­bus­ti­bles i, per què no dir-ho, al cos­tat de bucòliques rie­res o tor­rents. Els focs ani­ran a més, és un fet objec­tiu. I, a la fi, segur que tots en sor­ti­rem escal­dats; perdó, volia dir cre­mats.