Uns veïns del carrer Esgleiers, al centre d’Olot, porten un estiu d’insomni perquè en el carreró que hi ha rere l’edifici es reuneixen cada dos per tres desenes de joves fins a altes hores de la nit. I no és pas una trobada silenciosa, és clar. No és un fet excepcional, però a diferència de la resignació que sol donar-se en situacions similars, en aquest cas els afectats, indignats, planten cara –i ben fet que fan– i reclamen a l’Ajuntament una acció tan contundent com és tancar el carreró. El consistori aposta pel diàleg, però mentre aquest no dona fruits segueix el malson dels veïns. El dret a passar una estona al carrer i el dret al descans dels ciutadans xoquen en aquest indret i és obligació de l’Ajuntament solucionar-ho, i amb urgència.