L’entusiasme ingenu del ‘tot és possible’

La Sala Fènix ha presentat aquesta setmana la seva desena temporada. La seva empenta ha fet que un projecte pensat per a teatre de màscares a Barcelona hagi anat sobrevivint temporada a temporada. El 2019 estaven tan eufòrics dels èxits d’ocupació que van estar a punt de llogar una antiga discoteca per transformar-la en teatre. Per sort, la impossibilitat de complir amb les sortides d’emergència va evitar un contracte pocs dies abans del tancament de teatres. I de la crisi de públic posterior (amb contínues reduccions d’aforaments). Van obrir un mes de març, quasi el pitjor de tots. Ara, però, tenen empenta per participar en un projecte europeu, facilitar l’accés als joves dels barris més despenjats i per incidir en la varietat a la cartellera. Llarga vida al Raval, Fènix etern.