Estan bojos, aquests olotins!

He mamat els gegants, nans i cava­llets d’Olot des que tinc ús de raó i con­ti­nua sent un mis­teri la relació reli­gi­osa que hi ha entre els olo­tins i aques­tes figu­res. Heu de saber que la litúrgia s’ini­cia una hora abans del ball a la plaça Major. Morts de son, cal anar a defen­sar un espai per veure’ls, sota un sol de mig­dia que et fa suar la can­sa­lada –rieu de les sau­nes. Si tens fills, patei­xes per no per­dre’ls perquè van a pri­mera fila asse­guts al terra i, segons qui tens al davant, només veus la corona dels nans, el plo­mall del casc dels cava­llets o la part supe­rior dels gegants i tot ple­gat per veure la mateixa core­o­gra­fia i escol­tar la música de sem­pre. Però, què voleu que us digui, mil i una vega­des la màgia es pro­du­eix. Som ben bojos, els olo­tins!