Les coses pel seu nom

El testimoni de l’escriptor Alejandro Palomas, tan brutal i directe com necessari, té un efecte doblement convenient en aquest temps en què les conductes morals qüestionables són cada cop més habituals. Al marge de denunciar els abusos i la violació que va patir, també té la gran virtut d’emprar un llenguatge directe i punyent com una punyalada al fetge, però que ajuda a comprendre clarament tot el patiment que va haver de suportar. Ara que en lloc de pobres tenim “persones en risc d’exclusió social”, que les caixes B són “activitats extracomptables sense caràcter finalista” i que “calmar els mercats” vol dir apujar impostos i retallar la despesa pública, ja va bé que algú comenci a dir les coses pel seu nom. Ho hauríem de fer tots.