Llegir en castellà, obligació o riquesa?

Altres cops he comentat l’abús de diàlegs i fragments –com ara cartes, documents, notícies...– en castellà en novel·les en català. Que els catalans sapiguem castellà és una riquesa. D’acord. Altra cosa és que se’ns obligui a llegir en castellà en una obra que, teòricament, és en català. Els que ho fan ho solen justificar dient que és més “versemblant” o “per no perdre els matisos de la llengua original”. I si fos en alemany, urdú o islandès? Que al carrer, si més no a l’àrea metropolitana de Barcelona, es parli molt més en castellà és una realitat i no cal posar-s’hi pedres al fetge. Que novel·les en català tinguin un percentatge molt alt en castellà, no és el mateix. Proposta: a partir d’un 10% en castellà, que es vengui com a novel·la bilingüe. Així, el lector queda avisat. I que triï.