Quina gran sort, poder ser bilingüe!

La plasticitat del cervell millora quan parles idiomes; en aquest sentit, els catalans som terriblement afortunats de ser bilingües i poder passar del català al castellà de manera indistinta, en tenir-los tots dos integrats. I ja no diguem si se’n parlen més. Aquest és un valor excepcional i encara més tractant-se de dues llengües meravelloses; de fet, com totes. És un fet empíric. Una altra cosa és quan les llengües han estat o són instrumentalitzades pels nacionalismes com a armes polítiques. Una cosa és caure en la diglòssia –quan a una llengua s’hi dona més prestigi o poder sobre l’altra– i una altra, la defensa d’una educació bilingüe que faci estimar les llengües com el que són: la més gran revolució humana de tots els temps.