Saura, cineasta revolucionari

Car­los Saura, home­nat­jat ahir als Goya després de la seva mort sob­tada diven­dres, és un pou d’històries i anècdo­tes que merei­xe­rien ser vis­tes també a la pan­ta­lla gran. Pas­sava una cosa sem­blant amb Luis García Ber­langa, Rafael Azcona o Fer­nando Fernán Gómez. En una entre­vista publi­cada en aquest diari fa 25 anys, el cine­asta expli­cava que, el 1968, va por­tar Pep­per­mint Frappé al Fes­ti­val de Canes i, en escla­tar la revolta del Maig francès, el seu pro­duc­tor, Elías Que­re­jeta, va ser el pri­mer que va deci­dir reti­rar el film. “Nosal­tres vam parar el fes­ti­val”, afir­mava Saura sense embuts. El fes­ti­val va voler pro­jec­tar-la, con­tra la seva volun­tat, i el direc­tor va sal­tar a l’esce­nari a aguan­tar les cor­ti­nes. Al seu cos­tat, boi­co­te­jant la sessió, hi havia la plana major del cinema francès en la seva època dau­rada: Godard, Truf­faut, Malle, Polanski... Saura va ser un cine­asta revo­lu­ci­o­nari, i no només en sen­tit metafòric: també en el dels joves del Maig del 68.