Viure “dignament”

A vegades passa i l’atzar fa que coincideixin dues notícies diferents en el temps que, si un fa l’esforç de relligar-les, permeten fer una anàlisi més rica de la realitat que vivim. La primera és d’un estudi que diu que el preu del lloguer a Barcelona s’ha encarit un 20,2% en un any i el seu preu mitjà ja s’eleva a 19,4 euros el m². Conclusió: el robatori immobiliari ja ha deixat de ser una pràctica impune per passar a ser institucionalitzada. Anem per la segona bona nova: un altre informe, que en aquest cas xifra en 1.447,49 euros el salari mínim que hauria de cobrar algú per poder viure “dignament” a la capital i la seva corona. Però què vol dir “dignament”? Perquè si un fa números ràpids entre una notícia i l’altra ja es veurà que el que alguns en diuen dignitat és pura penúria.