El divertit col·lapse de ballar 200 cops en 17 dies

Ja ho adver­tei­xen els pro­gra­ma­dors de Dansa Metro­po­li­tana. És impos­si­ble veure-ho tot. La idea d’eixam­plar la dansa també a un gra­pat de tea­tres muni­ci­pals i de fer-ho en xarxa, per­met donar valor a un art que, sovint, es prac­tica més que no es con­tem­pla. Ballar sol o en grup oxi­gena cos i ment. I conèixer altres cul­tu­res a par­tir de com es mouen, de què expres­sen i de quina música sona (que pot ser èpic fins a tenir aire d’himne com a Carcaça de Marco da Silva Fer­reira, l’espec­ta­cle inau­gu­ral que es va veure el dijous al Mer­cat de les Flors), és també molt cons­truc­tiu. Con­sul­tin el car­tell dels 12 muni­ci­pis (geogràfica­ment, de Vila­de­cans a Ter­rassa). Hi ha un gra­pat d’actu­a­ci­ons al car­rer i en llocs insòlits del patri­moni de cada loca­li­tat. Fer xarxa és créixer i incita perquè el públic es des­placi, un altre tipus de movi­ment ben salu­da­ble.