Ells i el jo

Només hi havia quatre homes a la Sala Ermessenda del Museu d’Història de Girona. La resta, tot dones. Les ponents també. Era 8-M, però si hagués estat un altre dia també hi hauria hagut més dones que homes. En un moment de la conversa entre Maria Àngels Cabré i Laura Llevadot, un dels homes del públic va fer una pregunta; es volia un acte dinàmic i es va demanar la intervenció del públic. Però elles, amatents oients, sempre escolten i només intervenen si se’ls insisteix. Fa un mes, al final d’una tertúlia al Museu d’Art de Girona, els dos únics homes presents van voler dir-hi la seva, reblant idees ja dites. Elles, abans d’aixecar el dit, s’ho pensen i repensen, educades en un jo passiu, el que escolta i somriu. Ells, educats en un jo que aixeca el dit per dret, sempre han de dir l’última paraula.