Estem en campanya i qualsevol moviment polític s’ha d’analitzar amb distància abans de prendre partit. Però la proposició de llei del PSC registrada al Parlament amb què vol obrir un debat sobre les assignacions i pensions als expresidents de la cambra, potser amb la mirada posada en Laura Borràs, torna a posar sobre la taula els sous de càrrecs públics de forma vitalícia que en un context de crisi econòmica pot provocar la indignació sobretot d’aquells que no arriben a final de mes. Més enllà de la demagògia política i el populisme, i de recordar que passa aquí i a Madrid, no ajuda a mantenir la confiança en la classe política saber que alguns cobren sous desmesurats sostinguts per una ciutadania que veu com augmenta la pobresa i la distància amb els líders del país.