La partida entre Ponsatí i Llarena

La Cata­lu­nya post­procés no pot dei­xar enrere les metàfores, i en aquesta clau ja hi ha qui inter­preta, i explica, la pugna entre Pon­satí i Lla­rena com si fos una par­tida d’escacs. Entrem en el joc, doncs. Fins ara, tant l’un com l’altre estan optant per un estratègia clàssica de temp­teig, estu­di­ant i fent cada movi­ment en funció de la reacció pre­vi­si­ble del con­trin­cant. Seguint aquest fil, l’euro­di­pu­tada ahir no va anar al Suprem (ja s’espe­rava) i, al seu torn, el jutge va recórrer a l’argúcia per donar-se temps abans de deci­dir si dicta, o no, una ordre de detenció. Aquí serà quan la par­tida s’ani­marà, sobre­tot si Pon­satí mou fitxa i deci­deix tor­nar per posar a prova la soli­desa de l’escut de la immu­ni­tat par­la­mentària. Men­tres­tant, paciència. Els escacs en volen molta, a més d’astúcia.