Els nenúfars

Deia el paisatgista Joan de Palau que a l’estany la llum és difusa, “com un vidre una mica entelat, sobretot a la tardor i a l’hivern, amb tènues boires baixes”. És en aquest punt amarat de misteri, intimista, que el pintor trobava el seu moment. No recordo que pintés mai els nenúfars que civilitzen el front d’estany, entre les pesqueres Butinyà i Generet, i que són la nova atracció fotogràfica d’una Banyoles, aquests dies de pluja desitjada, amb una llum poc primaveral, de mirada vidriosa. Podríem posar-hi molta poesia innecessària. No cal, perquè el nenúfar, tan blanc com és preceptiu al maig, sobresurt d’aquest gris melancòlic i s’obre als ulls bocabadats dels visitants. Els locals ni hi parem esment perquè sempre són allà, guarnint l’escena de les aigües quietes.