Les dones d’aigua de la Pilarín

No hi ha el monstre de Banyoles. La Pilarín no sap dibuixar la malícia; amanyagaries els seus dracs. Sense el monstre de la cançó i amb les dones d’aigua de les llegendes, que no ha pintat com fades noucentistes sinó amb cua de peix. Són sirenes d’aigües plàcides, un xic rumberes, amb guitarra, pandereta i maraques, que no s’amaguen entre roques d’una mar brava per encaterinar mariners. No hi ha dolenteria en les cares de criatura feliç de la Pilarín. En el pòster de l’ Aphònica em fixo en les garrafes d’aigua de la que no porta cap instrument. La dona és qui ha carregat l’aigua de la font o ha rentat al safareig, amb monyo i davantal, com també les dibuixa la Pilarín. La relació de la dona amb l’aigua té poc de mite. Hi ha més aiguaderes que goges capritxoses.