Matar el català amb odi o un somriure

Les elec­ci­ons autonòmiques del 28-M evi­den­cien dues mane­res d’inten­tar matar el català que uti­litza el PP: amb odi, com el pre­si­dent valencià, Car­los Mazón, o amb un som­riure i xer­rant en català, com la balear Marga Pro­hens –acom­pa­nyada, però, de l’odi de Vox–. També reve­len una man­cança: no hi ha cap par­tit de cen­tre­dreta fort que hi defensi la iden­ti­tat pròpia. Això indica que la manca de consciència naci­o­nal pot fer que cata­la­no­par­lants votin par­tits que odien la llen­gua i la cul­tura: suc­ce­eix a la part forana de Mallorca i a l’inte­rior de València perquè el naci­o­na­lisme nos­trat no hi ha estat mai majo­ri­tari, a diferència del Prin­ci­pat. Per això, men­tre Cata­lu­nya esti­gui dins l’Estat, el perill de votar par­tits ali­ens a la nació pot con­tri­buir encara més a la dis­so­lució del país.