L’1-O, en el record

Ja fa sis anys d’aquell 1 d’octubre del 2017, una jornada que es pot dir que gairebé tothom té marcada a la retina. Un dia rúfol a la majoria del país. Van ser molts els que es van mobilitzar aquella jornada, anant a dormir als col·legis o llevant-se ben d’hora per protegir l’arribada de les urnes. L’estrany era conèixer algú que no hi estigués implicat. Volíem votar. I ho vam fer, malgrat les imatges de les porres de policia i guàrdia civil contra veïns i conciutadans. Semblava increïble. I què en queda, d’aquella mobilització social? Quan miro al voltant, ben poca cosa. Molts dels que s’hi van implicar de ple ara ni se’n recorden, d’aquesta data. Però n’hi ha força que segueixen tossudament alçats. I cal reconèixer-los la feina de formiga per mantenir l’esperit d’aquell 1-O. I que duri.