L’art, sempre disconforme

Fa anys que es clama que el Lliure el dirigeixi una dona; un cop Carme Portaceli domina el TNC, semblava que la candidatura de Carlota Subirós era guanyadora. Altre cop, l’ha superat una altra opció, la que lidera Julio Manrique. Tots dos van ser companys en els mandats d’Àlex Rigola al Lliure (2003-2010). Sempre l’art està disconforme. És la seva naturalesa. I, a Catalunya, pel que es veu, encara més. Ja ho deia a Fira Mediterrània la companyia L’Esbord amb Autoodi aquest cap de setmana ) o el Peyu a aquest diari. Criticar és gratuït per xarxes i sembla que doni més autoritat. Però cal argumentar. I per fer-ho caldrà escoltar amb calma quin és el projecte de Manrique. Perquè el patronat vota sobre la proposta, no sobre els noms. El mateix Martel, fuetejat a Twitter el dia de la designació, va rebre elogis en presentar el seu decàleg. Ara, però, sembla que surti per la porta del darrere. Martel ho explicarà al febrer.