Festa major

Els banyo­lins no esti­ma­ven prou Sant Mar­tirià perquè només el “vene­ra­ven” per la festa major i el tenien aban­do­nat la resta de l’any. Així ho pen­sava mossèn Gas­par Geli Per­pinyà, encar­re­gat d’ofi­ciar el sermó durant l’ofici religiós del 24 d’octu­bre del 1932, un any clau per esta­blir un model de festa repu­bli­cana. El laïcisme va fer que no hi hagués pro­cessó de tarda i tots els actes reli­gi­o­sos, solem­nes, a l’inte­rior del mones­tir de Sant Esteve. Dis­sabte, l’ofici al mones­tir serà pre­si­dit per l’abat emèrit de Mont­ser­rat Josep Maria Soler i Canals. Sant Mar­tirià hi és –un mis­teri clos a l’arqueta gòtica espo­li­ada per Erik el belga el 12 de gener del 1980– o pot­ser perquè ja no hi ha mis­teri i hem dei­xat de retre culte als patrons, el fet és man­te­nir la festa major amb la seva sin­gu­la­ri­tat banyo­lina.