“En faig prou de veure’l/la feliç.” Que aixequi el dit, mare o pare, que no ho ha dit (o pensat) mai. I què és la felicitat? La felicitat és treballar per projectes? La felicitat és patinar en una pista de gel per Nadal? O la felicitat és que la mare o el pare et diguin que no? La immediata segur que la negació no ho és. Però la felicitat, a la llarga, serà saber superar la frustració i tenir arguments per saber torejar la corrua d’imbècils amb qui t’entrebancaràs en la vida. La felicitat no és veure la mainada contenta perquè patina a la pista de gel. No és una necessitat. Si no els la podem servir amb safata no els traumatitzem de per vida. La felicitat no és anar a esquiar Ripoll amunt, felicitat és obrir l’aixeta i donar aigua al teu fill quan té set. Ni demagògia ni cunyadisme.