La carpa Ramona

El 2006 es va ins­tal·lar una de les obres de l’escul­tora bar­ce­lo­nina Marta Sol­sona, Nena tocant l’aigua, a la pas­sera poste­rior de la pes­quera on hi ha l’ofi­cina de turisme. Sem­pre he pen­sat que la nena vol donar men­jar als ànecs, autèntics reis de l’estany més turístic. En la Banyo­les d’abans, en aquesta pes­quera, la d’en Lero, el reclam era la carpa Ramona, eterna, ali­men­tant-se dels caca­uets amb clova que els nens li pai­xien. L’escul­tura de la nena fa bonica la foto, aquí i a qual­se­vol estany anglès, i no remou les aigües del pas­sat. No hi ha cap record a la veri­ta­ble pro­ta­go­nista del lloc i d’un ima­gi­nari banyolí que cal rei­vin­di­car sense por d’enter­bo­lir les aigües plàcides. Només la fleca cen­tenària Figue­ras honora la memòria com millor es pot fer, amb dolçor, amb can­sa­la­des de la Puda i tor­ta­des.