Un dels prejudicis culturals que des de fa uns anys noto que es van diluint és el que ha enfrontat la tradició amb la modernitat. La contemporaneïtat ja no està de romanços i mostra quins són els seus orígens i essències. Un exemple és la tornada dels concursos d'improvisació, molt arrelats a diferents indrets del país. Una pràctica musical i poètica que semblava anar de baixa. Potser perquè una certa intel·lectualitat, en tenir un cert atac de modernitis, ha menystingut la cultura popular. No oblidem que pop ve de popular i que la revolució musical i cultural dels anys vuitanta, és a dir, l'univers del rap, és una actualització als temps d'ara i amb altres ritmes de les corrandes i les jotes.