La recuperació d'un tresor amagat

Sempre explico que –crec– que hi era present quan va Keith Haring pintar el seu mural prop de l'actual Filmoteca de Catalunya. Una cosa així no s'oblida –pensaran vostès– però potser és que hi ha moments a la vida que el cap no és al seu lloc. Sí que confirmo que vaig veure el grafit quan es va instal·lar a tocar el Macba. Fins i tot sovint observava el rastre que va quedar després de la seva desaparició. La restitució d'aquesta obra era necessària i lògica. Tenir una peça d'un dels grans creadors del darrer quart del segle XX i no fer-ne'n ús és com si els frescs de Taüll estiguessin al magatzem del MNAC. Catalunya compta des d'ara amb una peça significativa de l'art contemporani, pel seu autor i per la temàtica.