Rabassut, petit, però d'un gran magnetisme i atractiu. Bob Hoskins era un actor que m'agradava. Es trobava en el grup d'intèrprets que pels seus orígens britànics es feien notar a Hollywood. De la seva cinematografia, hi ha dos films pels quals sempre l'he estimat: Mona Lisa, pel seu romanticisme dramàtic, i Qui ha enredat en Roger Rabbit?, pel seu homenatge als clàssics de l'animació televisiva. En tots els seus papers, combinava el gest agressiu d'home fort amb la realitat d'una expressió de cor de sucre, tot i el to d'home rondinaire que l'humanitzava. Aquesta dualitat en una sola personalitat va impregnar tots els seus personatges, potser perquè, parafrasejant Jessica de Roger Rabbit, “el van dibuixar així”.