La pregunta

Pere Navarro marxa sense autocrítica i amb una crida a la continuïtat. Núria Parlon no sembla disposada a mantenir l'estratègia que ha arrossegat l'exprimer secretari a la convocatòria d'un congrés extraordinari. No ho verbalitza però abandona la seva cadira, buida, a tocar de Navarro. ¿Qui pot voler jugar-se el futur polític seguint les passes fallides de l'antecessor, com un parapet de l'aparell? Miquel Iceta, a punt, s'ofereix quan tothom ha rebregat la tovallola. Algú podria deduir que era una maniobra perfecta de la direcció per lligar de mans Parlon o per lubricar la irrupció del també membre de l'executiva federal del PSOE. Però això seria malpensar, i més val formular preguntes: calia un congrés extraordinari per no canviar res?