Juny!

No hi ha, no exis­teix, no cal bus­car-lo, un so més potent, un ter­ra­bas­tall més enco­rat­ja­dor, que el vent d'una cobla pro­cla­mant la sar­dana ‘Juny'. Qui la va escriure en una par­ti­tura, el mes­tre Juli Gar­reta, i qui li va donar lle­tra, el poeta Ambrosi Car­rion (Oh sol brun­zent/ oh mar blava remo­re­jant/ que dansa amb el vent/ har­mo­nia del Juny cre­mant /que la terra i el cel/ fon en un anhel. / Com un bres­sol / la barca es gronxa /sos­pira el ven­ti­jol / Boca encesa /plena de sol! / La vela estesa / se l'endurà com pre­nent vol), de ben segur que avui vol­drien escriure un nou himne, una nova com­po­sició, si sabes­sin que la llen­gua d'aquest país ha sobre­vis­cut al llarg hivern de les pro­hi­bi­ci­ons. Juny, sem­pre juny, i la falç al puny!