Veient-les ara, ningú ho diria. Va haver-hi uns temps però, i no fa pas tant, que les festes de Gràcia van estar a l'UCI. Els incidents nocturns, sumats a la sagnia de carrers que renunciaven a fer guarniments per falta de relleu generacional o d'un espai físic on confeccionar-los, va metabolitzar en una profunda crisi interna i identitària de l'esdeveniment, que tenia molts números per no acabar bé. Però no ha estat així, i el resultat és una nova fornada de carrers –Progrés, Mozart, la plaça de la Vila o Joan Blanques de baix de tot, entre altres– que empenyen fort i amb una actitud vigorosa que es tradueix, simbòlicament, en uns guarniments que exploren nous materials, tècniques i temàtiques. La veïna Barcelona té festa major per anys.