Ulls del segle XXI per mirar el segle XX

El camí cap a la modernització del Museu Nacional d'Art de Catalunya ha tingut uns certs entrebancs que han dificultat una autèntica mirada del segle XXI a altres èpoques. Polèmica amb la representació del romànic a les sales projectades per l'arquitecta italiana Gai Aulenti, el Mitjó de Tàpies, directors de grans coneixements però amb vinculació a un academicisme superat. Tot això queda enrere amb el nou plantejament museogràfic vital, dinàmic i transversal. Juan José Lahuerta ha captat el tarannà de l'espectador actual, que està acostumat al joc de complicitats, diferències i afinitats que es poden establir amb autors. Fins ara el museu pecava de fer de cada artista un compartiment estanc.