País d'enxanetes

La pluja és als cas­tells el que la política de la into­lerància és a la con­sulta del 9-N. Ahir, galleda rere galleda d'aigua freda damunt els valents i valen­tes de les cami­ses mul­ti­co­lors fins a forçar la ine­vi­ta­ble des­ban­dada en mol­tes pla­ces (molls però no negats). No cal patir, la pinya és una roca i el folre ferm, els segons per­se­ve­rants, els terços valents, els quarts indo­ma­bles, els quints tos­suts, els dosos som­ni­a­dors d'alta volada, els acot­xa­dors magnífics valents i els enxa­ne­tes esten­dards de victòria. No hi ha ningú que pugui posar gri­llons a un país que cada diu­menge des­a­fia el cel i es gua­nya la glòria. No hi ha cap gra­lla que pugui ser silen­ci­ada, cap plaça a qui es pugui negar el goig i el dret d'aplau­dir la cana­lla. Per pluja que cai­gui.