És hora d'anar per feina

Hi ha coses difícils de can­viar, però no impos­si­bles. Hàbits incrus­tats al nos­tre dia a dia: a la feina, a l'oci o a la vida fami­liar. Fins al punt que ni tan sols ens plan­te­gem que les coses es poden fer d'una manera dife­rent. Fins i tot millor. Per exem­ple, si tot comencés de zero, a qui se li acu­di­ria impo­sar hora­ris labo­rals que obli­guen a arri­bar a casa més tard de les set de la tarda? Qui pla­ni­fi­ca­ria reu­ni­ons ina­ca­ba­bles fins a hores intem­pes­ti­ves? Qui solu­ci­o­na­ria amb un dinar de dues o tres hores un assumpte que es pot ven­ti­lar en mitja hora? Ben poques dones ho farien. Cre­gui'm. I no només les que són mares, també les que volen estu­diar, depi­lar-se o lle­gir. Senyors (i senyo­res), és hora d'anar per feina i d'apro­fi­tar el temps.