Mirant el gerro de porcellana fina

Amb una paciència immesurable, el poble de Catalunya es manté a l'espera i a l'expectativa, sense aixecar la veu, no fos cas que el gerro de porcellana fina s'esberlés i no es pogués tornar a muntar. La paciència és immesurable –que no és el mateix que inesgotable– però no es renuncia a res ni s'accepten rebaixes. Ho van deixar clar les prop de 200 persones que ahir es van reunir davant la biblioteca Carles Rahola de Girona, aprofitant que la visitava Artur Mas. A l'expectativa del que pugui anunciar demà el president, aquí estem, tots plegats, mirant-nos el gerro, gairebé com babaus, creuant els dits perquè s'ompli de flors, unes que es diuen “acord, eleccions i independència”. No s'acceptaran rams plastificats i, encara menys, de flors seques.