Hi ha entrevistes que t'agradaria no haver-les de tallar per fer-les encabir en una pàgina de diari. La conversa amb la germana Paciencia va ser emocionant, una lliçó de vida, tot i parlar de mort i malaltia. La seva veu és tènue, però ferma, i el seu discurs, pausat. Té molt clar allò que vol dir i com ho vol dir. Quan explica el que va viure a Libèria com a pacient en un centre d'aïllament per a malalts d'Ebola, és capaç de parlar de la seva experiència personal i del seu patiment sense deixar de posar mai la mirada i el record en la resta de persones amb qui va compartir condiciones infrahumanes. Diu que la força de voluntat va ser clau per salvar-se de la mort. També que Déu li ha donat una altra oportunitat per continuar ajudant.