Venècia

Cata­lu­nya estarà ben repre­sen­tada en la Bien­nal d'Art de Venècia. Tant al seu pavelló, amb un Albert Serra que pro­met, per fi, treure'ns de la invi­si­bi­li­tat a ulls inter­na­ci­o­nals –les pro­pos­tes ante­ri­ors, unes millors que d'altres, van obviar l'impacte que l'espec­ta­cle de Venècia exi­geix per fer-se notar mínima­ment–. Com al pavelló espa­nyol, en el qual el comis­sari, Martí Manen, un pen­sa­dor de l'art com a cos­mo­visió, tei­xirà un pro­jecte per­fu­mat de Dalí amb la com­pli­ci­tat d'artis­tes tan potents com Fran­cesc Ruiz. Però la Bien­nal també serà una decepció perquè en l'expo­sició ofi­cial només hi haurà un artista de casa: Dora García. Tots ens pre­gun­tem què coi fan els polítics d'aquest país per pro­mo­ci­o­nar el nos­tre art. I la res­posta és ter­rorífica: res.